pointing arrowVolver a El Viaje

Mongòlia, al ritme
de la terra.

Estepa a Mongòlia Estepa a Mongòlia
Airí & David Airí & David, 13 Apr – 2 min

Hola BB-8!

Com estàs? Per on pares? Fa molts dies que no sabem res de tu…

Veient com de bé t’entens amb els russos, hem pensat que a partir d’ara t’escriurem en català. Així aprens un nou idioma i nosaltres ens expressem amb la nostra llengua.

Ara t’escrivim des del tren, altre cop, camí a Beijing. Hem estat uns dies desconnectats, voltant per Mongòlia.

Mongòlia és un país diferent, digne del teu estudi terrestre. De cel blau i terra aspra i gèlida. Imponent, de ritme tranquil i infinitament preciós.

Un país on, per sobre de la corrupció, governen les lleis de la natura, amb 60 milions d’animals i tant sols 3 milions de persones.

Un país on la seva religió, apart d’uns quants Budes, té per Déu el bateg de les muntanyes i el dring de l’aigua.

Un país on la terra és de tots i de ningú, on viuen la meitat de les famílies saltant d’un lloc a l’altre amb el ger sota el braç, fugint de la sequera i buscant el tros on veure créixer els seus ramats una temporada més.

Mongolian Ger

Un país amb carreteres invisibles trotades per cavalls, camells, cabres, yaks, gaseles… i qualsevol tipus d’animal (terrestre!) que et puguis imaginar. Els humans, aquí, es camuflen en l’entorn amb motos antigues recobertes de pèl de guilla. Suposo que així també es guarden del punyent fred mongol.

Step with animals

A Mongòlia hem sentit la indiferència de les nits serenes i hem somiat sota la llum pampalluguejant de tot el firmament.

Hem conegut famílies entranyables amb nens de nas xato i galtes rosades que ens han rebut amb els braços oberts, una tassa de milk tea (salat i amb un fort sabor a cabra), formatge dur i un perol de pasta amb carn d’ovella vella.

Mongolian kid with a goat

Hem descobert amb sabor agredolç un país ric en territori, coratge i altruisme que viu d’esquenes a l’evolució del món. Preservant allò que els fa perennes i recordant amb força allò que un dia els va fer amos de mig món.

Hem compartit viatge amb 4 personetes tafaneres com nosaltres i un súperheroi: L’Oggi, l’intrèpid conductor que ens ha ajudat a creuar rius, camps de neu i quilòmetres interminables d’arenes movedisses.

van stuck in the mud

Passarà el temps… i allà on siguem, d’allà on vinguem, els recordarem. I recordarem aquell mes de Març de 2017 recorrent estepes, dunes i serralades…

I somriurem. Com somriuen els Mongols davant el sol rogent i el verd de les fulles humides. I sentirem aquell pessig al pit. Com el senten els nòmades cada primavera davant el naixement d’una nova vida.

  • Mongolia
  • Vacío
  • Nómadas