Volver a El Viaje
Airi & David, 09 Aug –
5 min
Hola BB-8!
Nosaltres també hem estat a la Índia, de fet, ja hem marxat… i ara mateix ens sembla que seguim sense poder respondre a cap de les preguntes que tenies. De fet, creiem tenir-ne bastantes més!
Índia és un país intens amb moltes capes d’informació per processar i analitzar que fan tot plegat una mica difícil d’entendre.
A Índia es creu que hi viuen 1,3 bilions de persones segons el cens a mitges que tenen a dia d’avui.
“A mitges” és un dels adjectius que més ens ha acompanyat al llarg del nostre viatge per terres índies: rajoles aixecades, fuites d’aigua pudent, delicades portes que grinyolen, trens rovellats sense senyalització, registres d’hotel a mà, rius convertits en abocadors, busos sense horari, palaus recoberts de vestides, cartells despenjats, camises blanques esgrogueïdes, animals desnodrits al carrer, sabates abandonades…
I suposo que t’estaràs dient… clar! Això és perquè Índia és un país pobre! Exacte. Això és el que sembla, però no és ben bé així. Índia és un país ric (de fet, és el 7è més ric del món) amb molta gent pobra. Pobra i analfabeta (un 40% aprox.), dividida per un sistema de castes cruel, un batibull de religions, molt de pudor, un masclisme profund encara palès i una manca de consciència cívica important.
A Índia ens hem enfadat (i molt!) cada cop que hem vist algú llençar un envàs per la finestra, hem passat certa por a les seves carreteres ràpides, mig asfaltades i corbes, ens hem sentit estafats per hotelers i tuktukistes però, sobretot, ens hem frustrat davant l’egoisme i passotisme d’aquells indis amb una posició social capaç de donar una petita empenta al seu país que, enlloc de contribuir en una millor qualitat de vida per tothom, s’han quedat veient la misèria passar.
Però saps què BB-8? Que, alhora, a Índia és on hem viscut una de les experiències més inspiradores i gratificants del nostre viatge…
Hem après i ens hem emocionat davant l’immensa, implacable i impecable feina feta per la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur (una de les regions més pobres i seques del país) intentant eradicar la pobresa des de l’arrel, la solidaritat, l’empatia i la cooperació. Ensenyant a les persones, ajudant-les a créixer per elles mateixes i fent-les sentir importants en una societat que, despietadament, les havia oblidat a un racó.
Hem compartit uns dies amb l’acollidora família del Mukesh; un home escanyolit, de pell fosca, bigoti gris i ulls vermellosos que, amb l’ajuda imprescindible de tot l’equip de Friends of Orchha, obra les portes de casa seva als turistes per tal d’assegurar-se un sou més enllà del jornal diari. Així pot fer créixer als seus fills rodejats de gent de diferents parts del món, els pot pagar una educació de qualitat i, mica en mica, els va esborrant la carregosa (i fastigosa) etiqueta de casta baixa amb la que els ha tocat viure.
La Neetu, el Vishal i el Sahil són 3 nens de pell morena i somriure encisador, carinyosos i tremendament espavilats. El seu afany per aprendre i millorar i la seva inesgotable il·lusió per jugar i riure sense parar són capaços d’omplir-te amb l’energia d’un exèrcit d’elefants. Amb ells hem après a jugar a Sotolia, a mal-jugar a Criquet i a gaudir ensenyant. Hem menjat un dels millors curris de la Índia (i això que la seva àvia tenia por de que ningú volgués provar el seu menjar “intocable”…) i ens hem endut una d’aquelles experiències que mai oblidarem.
A Índia també hem vist coses tant precioses i majestuoses com el Taj Mahal i l’Amber Fort (tu també hi has estat, oi?), ens hem delectat amb els tons terrosos i la força mundana del Red Fort de Delhi i la imponent mesquita Jama Majid, hem al·lucinat amb l’elegància i la bellesa de la White Mosque, sorgida del bell mig del Caixmir, hem viscut el sec escalf del desert de Jaisalmer, hem gaudit de les millors lectures al tren acompanyades de la brisa marina i els verds intensos i tropicals de Kerala i ens hem enlluernat amb el reflex dels saris sedosos que, com una bomba de pigment, contrasten sobre la pell xocolata i els ulls penetrants de les seductores dones índies.
Índia, tot i que sovint hostil, és una terra amb un color especial, un menjar deliciós i una onada de solidaritat enorme que conviu amb una dura capa d’egoisme i caos.
Índia s’ha de viure. I per viure-la, ens quedem amb aquest consell que vam llegir fa uns dies: Com més relaxat estàs tu amb Índia, més relaxada Índia està amb tu, com més frustrat estàs amb ella, més frustrant és Índia per tu.
Ens veiem per Sri Lanka company!
Airí & David.
